Menu

ATTAC Mallorca davant les properes eleccions europees

20 maig, 2009 - Notes de Premsa, Unió Europea

Comunicat d’ATTAC Mallorca
Des d’Attac-Mallorca es vol que les properes eleccions al Parlament Europeu, de juny de 2009, siguin l’ocasió d’obrir un ampli debat ciutadà i de ressaltar la necessitat d’una refundació del projecte europeu.
Volem que es parli d’Europa en aquesta campanya, del que realment es cou a Europa, i sembla que els polítics, si més no, els representants dels grans partits eviten parlar-ne. Hi ha un clar dèficit social i democràtic a l’Europa que estan construint, que no és l’Europa que volem la gran majoria de ciutadans. Per tant considerem que malgrat els grans mitjans de comunicació i els grans partits, vulguin evitar el debat sobre els grans temes que ens afecten, nosaltres hem de fer tot el possible perquè ens expliquin quines propostes i iniciatives pensen dur a terme per una major democratització i transparència de la Unió Europea i per la protecció, defensa i recuperació dels serveis públics. Uns serveis públics universals i gratuïts, que han de cobrir les necessitats fonamentals: sanitat, educació, transport, comunicacions, energia, justícia, habitatge i serveis socials.
Ens preocupen per damunt de tot, la manca de control i participació democràtica que en aquests moments hi ha a Europa. El retrocés als drets i llibertats democràtiques és evident. El Tractat europeu de Lisboa s’està aprovant sense la participació dels pobles. Primer van fer una Constitució europea, rebutjada per una part important de la població, i ara els dirigents europeus redacten un Tractat que és quasi igual, i l’aproven sense consultar al poble. Només a Irlanda s’ha fet referèndum, però s’ha de repetir ja que els resultats no van ser els esperats per l’establishment. És a dir que tenim un parlament que no garanteix el respecte a l’opinió expressada pels pobles, mancat d’unes mínimes garanties democràtiques. El Parlament és la única institució de la UE fruit del sufragi universal, però no decideix sobre àmbits com la política exterior o de seguretat, ni la política monetària. Altres institucions imposen les decisions referents a aquests àmbits i a les polítiques socials. Malgrat això, el parlament ha aconseguit limitar algunes qüestions com la jornada laboral de 65 hores, però en canvi han donat recolzament a la directiva de la vergonya sobre la retenció i expulsió d’immigrants i també la directiva de serveis, més coneguda com a directiva Bolkestein -directiva clau pel retrocés dels drets laborals i socials que tant ens ha costat aconseguir-.
Quan es va establir la Unió Europea van començar a adoptar-se mesures liberals (moneda i mercat únic), però no mesures per fer una Europa única a nivell social i polític. La Unió europea es fonamenta per una part en el lliure mercat i per l’altra en la lliure competència entre els sistemes socials i fiscals dels estats membres. Els drets socials i les obligacions fiscals les determina el govern de cada estat membre; en canvi els negocis, els moviments de béns, serveis i capitals venen marcats per la Unió europea i són totalment lliures. Com a conseqüència el dumping salarial i social s’estan estenent. Per exemple una empresa polonesa pot treballar aquí amb els sous i condicions laborals d’allà amb tot el que aquest fet implica.
En conseqüència, la Unió Europea genera recels i desconfiança, no hi ha informació, la política gira en torn uns textos desmanegats i obtusos. Es fa un tractat de només set articles, amb un munt de protocols al darrera, alguns dels quals modifiquen alguns articles del mateix tractat.
A Europa fins ara hi havia un pacte d’estabilitat que limitava la despesa pública, no permetia un dèficit de l’estat per damunt del 3% del PIB, es portava una política de disminució de taxes que va forçar una reducció de les despeses públiques i el Banc Central Europeu s’aferrava al manteniment d’uns interessos alts. Totes aquestes mesures neoliberals no han fet més que contribuir a augmentar l’atur i a agreujar la crisi econòmica actual. I ara aquests criteris, que eren tan importants per l’economia, s’han modificat tan bon punt ha interessat als països forts de la UE. Mai no hi ha hagut diners pels serveis públics, però si n’hi ha hagut pels bancs, tant bon punt ho han necessitat. El BCE marca la política monetària, sense cap mena de control, ni del parlament europeu, ni de ningú.
Hi ha una política monetària única, però no fiscal, ni tributària, ni de drets socials. No hi ha una fiscalitat comuna, ni una política financera comú, ni molt menys una política social i de drets comú. Amb tot això és evident que hi ha un gran dèficit social i democràtic i una clara deriva neoliberal.
Per aquest motiu vam organitzar, juntament amb la resta d’entitats de l’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, una taula rodona amb totes les candidatures que tenen representació a les Illes. La trobada es va realitzar dijous, 14 de maig, a la sala de premsa del Consell Insular de Mallorca, i va ser gravada per TV Mallorca i per IB 3 TV. El format elegit per aquesta trobada, va ser la selecció i realització de tot un seguit de preguntes als diferents candidats. Malauradament les candidates dels dos partits majoritaris, que tenen representació actualment al Parlament Europeu, no van assistir, demostrant un cop més que no els interessa explicar-nos que faran a Europa aquests cinc anys.
Els candidats que si van assistir, van ser:

Es van recollir una gran bateria de preguntes des de les diferents entitats, tantes que es va haver de fer una selecció i priorització de les mateixes, ja que si no la taula rodona s’hagués allargat massa. Si voleu conèixer les preguntes que es van realitzar, ho podeu consultar a la web de l’Assemblea de Moviments Socials: www.forumsocialdemallorca.org
Aquestes són les preguntes que vàrem proposar des d’ATTAC Mallorca.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.