• Traduït del francès a partir de la seva publicació a ATTAC França
  Notes
  (1) Les Amis de la Terre, «
  E-commerce et emploi, la grande casse sociale
  », març 2022

Dimecres 9 de novembre de 2022,
per Laurence Boubet

Campanya «Aturem Amazon abans que sigui massa tard»

A 2021, Alec MacGillis, periodista del New Yorker, va publicar «The Amazon
System», una important investigació de deu anys als Estats Units. La descripció
que en fa és esgarrifosa i dibuixa la distopia que representa el món segons la
multinacional de Seattle. Per aturar Amazon, la mobilització és fonamental.
El desenvolupament exponencial d’Amazon es basa en processos
extremadament eficients: compres simplificades mitjançant la memorització de
dades bancàries, suggeriments de productes similars (algoritmes), provisió d’un
catàleg complet, un potent motor de recerca i serveis ràpids de lliurament a través
de plataformes logístiques que generen satisfacció i confiança en el client.
Però aquest creixement també es basa en pràctiques fraudulentes o
qüestionables que en minimitzen els costos: evasió fiscal, frau de l’IVA, explotació
dels empleats, dúmping gràcies als beneficis vinculats a Amazon, Web Services,
competència deslleial, etc.
Quan Amazon obté el primer lloc en l’escala d’un país, la bretxa només s’amplia a
causa dels efectes acumulatius. Com més atractiu és el mercat, més àmplia és la
seva oferta i resulta més atractiva. El procés tendeix llavors cap a un monopoli de
facto del comerç electrònic. Amazon controla així la meitat del comerç electrònic
als Estats Units.
“Quan, a 2005, Amazon va llançar la seva fórmula Prime, tenia
menys de deu magatzems repartits per
tot el país. A 2017, el seu nombre va augmentar en més de cent dins l’àmbit
nacional”
, escriu Alec MacGillis.
A França, Amazon també domina el sector des del 2020, amb el 53,7% de les
vendes, seguit de l’Fnac (27,0%) i de Cdiscount (18,2%). La filial francesa
d’Amazon es va obrir l’any 2000, sis anys després de la fundació de l’empresa als
Estats Units.
Des de l’obertura del primer centre de distribució a Saran (Loiret) a 2007 fins al
vuitè a Augny (Mosel·la) a 2021, la seva activitat ha experimentat un creixement
exponencial: desenes d’agències de repartiment, una plantilla mitjana mensual
total multiplicada per tres en cinc anys, de 2.910 a 2014 a 9.883 a 2019, una
facturació que està creixent ràpidament. Amazon s’està distanciant
inexorablement dels seus competidors, com als Estats Units, amb un
desfasament de deu anys.
Amazon destrueix llocs de treball
Per justificar el desenvolupament d’Amazon, els seus directius sovint invoquen
l’argument de la creació d’ocupació. Tot i això, un estudi recent sobre la situació a
diversos països europeus, citat per Amics de la Terra, demostra el contrari: “Per al
comerç no alimentari en sentit ampli, si establim l’equilibri entre creacions i
destruccions per a les empreses minoristes i majoristes, França va perdre més de
80.000 llocs de treball entre 2009 i 2018 [1]” a causa del desenvolupament del
comerç electrònic.
L’estudi mostra que les empreses locals són les més afectades: “Un lloc de treball
creat en empreses de més de 250 empleats gràcies a l’expansió del comerç
electrònic provoca la destrucció de sis llocs de treball en empreses de menys de
250 empleats”
. I per concloure: “Les perspectives prediuen entre 46.000 i 87.000
llocs de treball destruïts a França d’aquí a 2028 en funció de l’evolució del comerç
electrònic en tots els sectors estudiats (minorista, majorista i 4 sectors de
serveis)”
. La major part de les pèrdues pèrdues d’ocupació es van produir al
sector de la confecció.
Condicions de treball insostenibles
Fins i tot els executius d’Amazon ho reconeixen: les condicions laborals als
magatzems són difícils. Tot i això, aquesta situació continua deteriorant-se. En un
informe elaborat a petició del Comitè Social i Econòmic Central (CSEC) d’Amazon
publicat el gener de 2021, la firma d’experts Progexa assenyala més precarització
i condicions laborals retrògrades.
Els treballadors temporals representen així el 44% de la població activa mitjana
l’any 2019, una proporció creixent que assoleix més del 55% de mitjana al llarg de
l’any a 5 dels 7 centres de distribució. S’estan desenvolupant horaris de treball
atípics: organització de l’activitat en tres torns, generalització del treball nocturn i
cap de setmana, augment del treball a temps parcial, hores extraordinàries,
jornades de 12 hores, etc. L’informe també assenyala una acceleració de les
sortides que avança des de menys del 8% a 2016 al 13,2% a 2019. Un de cada
dos empleats té menys de tres anys d’antiguitat
La taxa d’absentisme no fraudulent segueix augmentant durant el període
estudiat, assolint nivells especialment alarmants a Lauwin Planque (10,4%) i
Montélimar a 2019 (10,7%). Les taxes de freqüència dels accidents laborals estan
molt per sobre de la mitjana de les empreses franceses, cosa que també
s’observa als Estats Units: “En un estudi realitzat en 23 magatzems d’Amazon, el
Centre d’Informes de Recerca va observar que la taxa de lesions greus era més
del doble de la mitjana nacional en el sector d’emmagatzematge i de
processament”
, informa MacGillis.
Modelització de territoris i negació de la democràcia
Al seu llibre, Alec MacGillis també analitza l’impacte del progrés d’Amazon en els
diferents territoris.
“Per descomptat, sempre hi ha hagut regions més riques que
d’altres als Estats Units, però la bretxa continua ampliant-se”
, afirma. Les regions
s’estan especialitzant: d’una banda, aquelles que acullen els directors i els alts
directius d’Amazon (Seattle n’és el millor exemple), la majoria de les quals s’han
tornat inassequibles per a les classes mitjanes. De l’altra, aquells que seran
elegits per a l’establiment de magatzems o centres de dades, regions
catastròfiques que experimenten una alta taxa d’atur.
“Com més es concentra la riquesa en determinades ciutats, més es concentra a
les ciutats en determinats barris, cosa que exacerba desequilibris de llarga durada
o simplement desplaça els més pobres”
, afegeix MacGillis. A l’interior de les
ciutats o regions, Amazon juga un paper “sobredimensionat” en l’organització del
territori: “al llarg del temps i de la seva sorprenent expansió, ha segmentat el
territori en diferents tipus de llocs, cadascun amb un rang, un ingrés mitjà, i un
nivell de benestar i un objectiu ben definits. » Aquest és també el cas de França,
com assenyala Thomas Legrand a France Inter, on “Amazon, Uber i Airbnb tenen
més impacte en l’habitatge, el medi ambient i la planificació urbana que els polítics
electes. » (15/07/22)
Als Estats Units, la influència d’Amazon ha augmentat gràcies al suport actiu
d’alguns càrrecs electes. França no es lliura d’aquestes pràctiques. Els
«Expedients Uber» van demostrar la implicació personal d’Emmanuel Macron en
la progressiva desregulació del mercat de taxis i VTC en benefici d’Uber. El
president ha mostrat la mateixa determinació en eliminar totes les barreres al
desenvolupament d’Amazon. Gràcies a ell, els magatzems d’Amazon van
escapar-se de la moratòria envers els magatzems de comerç electrònic
propugnada per la convenció ciutadana sobre el clima. La firma de clàusules de
confidencialitat imposades a funcionaris electes als territoris que són objectiu dels
projectes d’Amazon i l’ús de promotors com a candidats per ocultar la construcció
dels nous magatzems és una negació de la democràcia. Afortunadament, els
ciutadans estan atents i han aconseguit impedir aquestes pràctiques a Fournès,
Montbert, Petit-Couronne i Fontaine. La lluita contínua!
Laurence Boubet

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.