• Traduït del francès a partir de la seva publicació a ATTAC França
  Nota: (1) Les Amis de la Terre, «E-commerce et emploi, la grande casse sociale », març 2022

Dimecres 9 de novembre de 2022,
per Laurence Boubet

Campanya «Aturem Amazon abans que sigui massa tard»

A 2021, Alec MacGillis, periodista del New Yorker, va publicar «The Amazon System», una important investigació de deu anys als Estats Units. La descripció que en fa és esgarrifosa i dibuixa la distopia que representa el món segons la multinacional de Seattle. Per aturar Amazon, la mobilització és fonamental.
El desenvolupament exponencial d’Amazon es basa en processos extremadament eficients: compres simplificades mitjançant la memorització de dades bancàries, suggeriments de productes similars (algoritmes), provisió d’un catàleg complet, un potent motor de recerca i serveis ràpids de lliurament a través de plataformes logístiques que generen satisfacció i confiança en el client.
Però aquest creixement també es basa en pràctiques fraudulentes o qüestionables que en minimitzen els costos: evasió fiscal, frau de l’IVA, explotació dels empleats, dúmping gràcies als beneficis vinculats a Amazon, Web Services, competència deslleial, etc.
Quan Amazon obté el primer lloc en l’escala d’un país, la bretxa només s’amplia a causa dels efectes acumulatius. Com més atractiu és el mercat, més àmplia és la seva oferta i resulta més atractiva. El procés tendeix llavors cap a un monopoli de facto del comerç electrònic. Amazon controla així la meitat del comerç electrònic als Estats Units.
“Quan, a 2005, Amazon va llançar la seva fórmula Prime, tenia menys de deu magatzems repartits per tot el país. A 2017, el seu nombre va augmentar en més de cent dins l’àmbit
nacional”, escriu Alec MacGillis.
A França, Amazon també domina el sector des del 2020, amb el 53,7% de les vendes, seguit de l’Fnac (27,0%) i de Cdiscount (18,2%). La filial francesa d’Amazon es va obrir l’any 2000, sis anys després de la fundació de l’empresa als
Estats Units.
Des de l’obertura del primer centre de distribució a Saran (Loiret) a 2007 fins al vuitè a Augny (Mosel·la) a 2021, la seva activitat ha experimentat un creixement exponencial: desenes d’agències de repartiment, una plantilla mitjana mensual total multiplicada per tres en cinc anys, de 2.910 a 2014 a 9.883 a 2019, una facturació que està creixent ràpidament. Amazon s’està distanciant inexorablement dels seus competidors, com als Estats Units, amb un desfasament de deu anys.
Amazon destrueix llocs de treball
Per justificar el desenvolupament d’Amazon, els seus directius sovint invoquen l’argument de la creació d’ocupació. Tot i això, un estudi recent sobre la situació a diversos països europeus, citat per Amics de la Terra, demostra el contrari: «Per al comerç no alimentari en sentit ampli, si establim l’equilibri entre creacions i destruccions per a les empreses minoristes i majoristes, França va perdre més de 80.000 llocs de treball entre 2009 i 2018 [1]” a causa del desenvolupament del comerç electrònic.
L’estudi mostra que les empreses locals són les més afectades: “Un lloc de treball creat en empreses de més de 250 empleats gràcies a l’expansió del comerç electrònic provoca la destrucció de sis llocs de treball en empreses de menys de
250 empleats” . I per concloure: “Les perspectives prediuen entre 46.000 i 87.000 llocs de treball destruïts a França d’aquí a 2028 en funció de l’evolució del comerç electrònic en tots els sectors estudiats (minorista, majorista i 4 sectors de serveis)”
. La major part de les pèrdues pèrdues d’ocupació es van produir al sector de la confecció.
Condicions de treball insostenibles
Fins i tot els executius d’Amazon ho reconeixen: les condicions laborals als magatzems són difícils. Tot i això, aquesta situació continua deteriorant-se. En un informe elaborat a petició del Comitè Social i Econòmic Central (CSEC) d’Amazon publicat el gener de 2021, la firma d’experts Progexa assenyala més precarització i condicions laborals retrògrades.
Els treballadors temporals representen així el 44% de la població activa mitjana l’any 2019, una proporció creixent que assoleix més del 55% de mitjana al llarg de l’any a 5 dels 7 centres de distribució. S’estan desenvolupant horaris de treball atípics: organització de l’activitat en tres torns, generalització del treball nocturn i cap de setmana, augment del treball a temps parcial, hores extraordinàries, jornades de 12 hores, etc. L’informe també assenyala una acceleració de les sortides que avança des de menys del 8% a 2016 al 13,2% a 2019. Un de cada dos empleats té menys de tres anys d’antiguitat

La taxa d’absentisme no fraudulent segueix augmentant durant el període estudiat, assolint nivells especialment alarmants a Lauwin Planque (10,4%) i Montélimar a 2019 (10,7%). Les taxes de freqüència dels accidents laborals estan molt per sobre de la mitjana de les empreses franceses, cosa que també s’observa als Estats Units: “En un estudi realitzat en 23 magatzems d’Amazon, el Centre d’Informes de Recerca va observar que la taxa de lesions greus era més del doble de la mitjana nacional en el sector d’emmagatzematge i de processament”, informa MacGillis.
Modelització de territoris i negació de la democràcia
Al seu llibre, Alec MacGillis també analitza l’impacte del progrés d’Amazon en els diferents territoris. “Per descomptat, sempre hi ha hagut regions més riques que d’altres als Estats Units, però la bretxa continua ampliant-se”, afirma. Les regions s’estan especialitzant: d’una banda, aquelles que acullen els directors i els alts directius d’Amazon (Seattle n’és el millor exemple), la majoria de les quals s’han tornat inassequibles per a les classes mitjanes. De l’altra, aquells que seran elegits per a l’establiment de magatzems o centres de dades, regions catastròfiques que experimenten una alta taxa d’atur.
“Com més es concentra la riquesa en determinades ciutats, més es concentra a les ciutats en determinats barris, cosa que exacerba desequilibris de llarga durada o simplement desplaça els més pobres”, afegeix MacGillis. A l’interior de les ciutats o regions, Amazon juga un paper “sobredimensionat” en l’organització del territori: “al llarg del temps i de la seva sorprenent expansió, ha segmentat el territori en diferents tipus de llocs, cadascun amb un rang, un ingrés mitjà, i un nivell de benestar i un objectiu ben definits. » Aquest és també el cas de França, com assenyala Thomas Legrand a France Inter, on “Amazon, Uber i Airbnb tenen més impacte en l’habitatge, el medi ambient i la planificació urbana que els polítics electes. » (15/07/22)
Als Estats Units, la influència d’Amazon ha augmentat gràcies al suport actiu d’alguns càrrecs electes. França no es lliura d’aquestes pràctiques. Els «Expedients Uber» van demostrar la implicació personal d’Emmanuel Macron en la progressiva desregulació del mercat de taxis i VTC en benefici d’Uber. El president ha mostrat la mateixa determinació en eliminar totes les barreres al desenvolupament d’Amazon. Gràcies a ell, els magatzems d’Amazon van escapar-se de la moratòria envers els magatzems de comerç electrònic propugnada per la convenció ciutadana sobre el clima. La firma de clàusules de confidencialitat imposades a funcionaris electes als territoris que són objectiu dels projectes d’Amazon i l’ús de promotors com a candidats per ocultar la construcció dels nous magatzems és una negació de la democràcia. Afortunadament, els ciutadans estan atents i han aconseguit impedir aquestes pràctiques a Fournès, Montbert, Petit-Couronne i Fontaine. La lluita contínua!
Laurence Boubet

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.