Menu

Com l’aigua clara

22 març, 2013 - Serveis Públics

 Esther Cifre – Comissió de Serveis Públics d’ATTAC Mallorca.
Avui 22 de març és el Dia Internacional de l’Aigua.
Podríem omplir infinitat de pàgines sobre la importancia i la fragilitat d’aquest recurs, cada vegada més contaminat i més privatitzat. I, per cert, també més valorat als mercats bursàtils internacionals.
Ho tenim ben aprop: dues multinacionals es reparteixen el 85% del negoci privat de la gestió de l’aigua a Espanya (a les Illes representades per Sorea i Aqualia respectivament).
Com a defensors de la gestió pública, volem destacar en un dia com avui, que, tanmateix, les grans inversions en infrastructures hidràuliques sempre  han estat competència de les Administracions Públiques i, de moment , continuarà així, aquí i a la resta del món.
Privatitzar serveis per 30 anys o més, a canvi de sumes quantioses inicials de doblers, està a l’ordre del dia per a uns ajuntaments ofegats de deutes. Però qui, a la fi, ho pagarà tot  seran els ciutadans, interessos bancaris i plusvàlues capitalistes incloses.
L’aigua s’ha d’autofinançar. Ho diu la Llei d’Aigües (art. 111bis del RDL 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Text Refòs de la Llei d’Aigües).
No hem d’esperar tampoc tenir l’aigua regalada. I la millor manera de fer un servei eficient, és intentar evitar els problemes abans que es produeixin.
A Mallorca hi ha un problema greu de contaminació d’aqüífers. El 50% estan, o salinitzats per sobreexplotació, o contaminats per nitrats procedents de l’agricultura intensiva. Això és el primer que cal arreglar, i amb urgència.
De fet, la Directiva Marc europea d’Aigua, fixa com a llindar l’any 2015 per tenir els aqüífers en bon estat (excepte quan en depengui l’abastiment urbà i no hi hagi altres opcions).
Però , dóna la casualitat  que, per una planificació feta des de despatxos sospitosos de Madrid, a Mallorca tenim quatre dessaladores, les de Palma, Alcudia, Son Ferrer i Andratx de les quals tres pràcticament no s’empren encara  que aixì i tot s’hagin de pagar. Només  les amortitzacions costen  13M € cada any. Hauria estat millor  no haver –ne fet tantes, però, ara ja hi són.
Per què no les utilitzen per poder recuperar determinats aqüífers? La tecnologia d’aquestes dessaladores quedarà obsoleta mentre s’ho pensen.
I pel que fa a la depuració, ens trobam també amb que massa sovint s’han de fer grans inversions per construir instal·lacions noves, en comptes de fer un bon manteniment de les que ja hi ha, duplicant despesa i hipotecant encara més el futur.
Crec que els ciutadans  entram en una nova etapa, en què ens tocarà revisar una per una les decisions que prenen els poders polítics sobre l’aigua i sobre molts temes vitals per a la societat. Ens intentaran “vendre” moltes idees falses. Ni el futur pot estar basat només en una tecnologia caríssima que l’empresa privada ven com aigua de maig. Ni es pot continuar pel camí de la desregulació,el descontrol i la despreocupació per l’ús que es fa de l’aigua; la paralització de l’aprovació del Pla Hidrològic de les Illes Balears n’és només un exemple.
El poble demana una gestió transparent, i transparent de veres. Com l’aigua clara.
 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.