Menu

Crema de fems d’altres indrets

25 gener, 2013 - Opinió

Margalida Rosselló / Magdalena PalouAteneu Pere Mascaró

A Mallorca sempre patim i patirem (a no ser que canviem molt) les conseqüències de dos models de gestió dels nostres recursos: una part de la població prioritza la butxaca (els ingressos ràpids i fàcils a costa de tot) i una altra part prioritza la conservació de la natura i el nostre fet insular.
Així les coses, quan aquests dos models de gestió es veuen amb la possibilitat de fer la seva política ens trobem amb decisions contradictòries: per exemple, amb les comunicacions amb la Universitat, on conflueixen un autobús urbà, un metro i una ampla carretera desdoblada. Xoquen els interessos del transport col·lectiu amb els interessos del transport privat i ambdós amb inversions milionàries!
Tenim, ara mateix, i com a ciutadans de Mallorca, les conseqüències del xoc de dos models de gestió: reciclatge en front a incineració.
I ara ens veiem amb la mateixa tessitura pel que fa als residus. Tenim, ara mateix, i com a ciutadans de Mallorca, les conseqüències del xoc de dos models de gestió: reciclatge en front a incineració.
Facem un poc d’història. L’any 1992 es fa el primer contracte amb TIRME, SA que preveu la construcció de DOS forns amb una capacitat total d’incineració de 350.000 tones de residus a l’any. Amb aquestes instal·lacions i es podria generar electricitat. En aquest contracte es deixa obert a les “necessitats futures” la possibilitat de la construcció de dos nous forns (dues línies noves). El cost de la despesa de construcció es satisfarà en quotes d’amortització anuals que es repartiran en el cost de tractament dels residus i es veurà traduït a la tarifa d’incineració que cada un dels ciutadans de l’illa assumim al nostre municipi. Vaja, en resum: el cost de la despesa l’assumeix la ciutadania.
El període en què va governar el pacte de progrés (1999-2003) es va fer un pla per gestionar els residus que potenciava les tres R’s: reduir, reciclar i reutilitzar (any 2000) amb dos objectius: no fer cap més forn (al contrari del que plantejaven PP i UM en aquells anys) i aconseguir el tancament progressiu dels forns d’incineració. Es varen aconseguir fons europeus per construir les infraestructures necessàries: planta de reciclatge d’envasos, planta de compostatge i planta de biometanització (parc de tecnologies ambientals).
Va coincidir amb l’escàndol de les vaques boges a nivell europeu, hi havia un fort debat sobre com s’havia de resoldre el tema dels animals morts: enterrar-los o cremar-los. Segons TIRME no es podien cremar residus càrnics a la incineradora ja que eren residus perillosos i es va plantejar la possibilitat de fer un forn (de petites dimensions per únicament cremar aquests) degut a la legislació al respecte a nivell europeu. Se va demanar finançament als fons estructurals europeus, i se va donar el vist-i-plau i va acabar la legislatura. Les infraestructures realitzades per aconseguir les tres R’s es varen realitzar amb finançament europeu, tot el contrari que la incineradora pagada íntegrament amb els doblers dels ciutadans.
LEGISLATURA 2003/07: El PP i UM tenien un objectiu comú amb TIRME: incinerar més residus. El reciclatge, la reducció i la reutilització no interessava gens ni a nivell polític ni a nivell empresarial. Una legislatura nefasta pel medi ambient de Mallorca, especialment referides a la gestió dels residus: Es redacta un nou PDSGRSUM que aposta clarament per la incineració (2006) i que preveu l’ampliació immediata de la capacitat incineratòria amb la construcció de dos nous forns per incinerar els residus (abril 2007) que suposa doblar la capacitat incineradora de Son Reus. Segons informes del 2006 era del tot necessari. Per executar el projecte es permet la privatització de la gestió dels residus per 50 anys (màxim que permet la llei). Cedir totalment els residus a TIRME, SA per fer negoci a costa del medi ambient mentre la ciutadania n’assumeix els costos via tarifa d’incineració: Socialitzant els costos i privatitzant els guanys. El contracte signat amb TIRME és vergonyós i deixa en les seves mans totes les decisions, el CIM no té marge de maniobra, hipoteca tota la política sobre residus de Mallorca, i deixa als mallorquins al xantatge de l’empresa concessionària a qui sols li interessen els beneficis econòmics. Un contracte que deixa a la ciutadania de Mallorca com única pagadora a criteri de la política de l’empresa i elimina qualsevol altra opció de gestió dels residus.
L’actual “necessitat” d’importar fems d’altres llocs per mantenir en funcionament els quatre forns de cap a cap d’any és una mostra de què ES VA ENGANAR LA GENT. Els forns es varen construir perquè eren “TOTALMENT NECESSARIS” i ara hem d’importar fens a cremar aquí, perquè? Error de càlcul? Idò que ho pagui qui ens va enganar: bàsicament PP i UM. Ens trobam davant un xantatge econòmic i medi ambiental per part de TIRME (el Consell de na Salom els fa el joc, que és molt greu).
EL FEMS NO ÉS COMBUSTIBLE: La incineració acaba amb materials que es podrien reutilitzar i reciclar, i evitar tot el procés i els seus costos energètics per poder tornar a produir-los. Els fems són fraccions de residus: matèria orgànica (que es podria tractar via biometanització i compostatge), envasos, paper i vidre (reutilització i reciclatge), residus fèrrics o d’altres materials com coure, coltan, residus de fusta, etc.
NO ÉS COMBUSTIBLE, UNA ALTRA COSA ÉS QUE SE VULGUI UTILITZAR COM A COMBUSTIBLE. Si s’utilitza com a “combustible” és UN NEGOCI RODÓ PER L’EMPRESA TIRME, de la qual en forma part la mateixa empresa ENDESA que té el monopoli energètic de l’illa. Un “combustible” que li surt a cost zero i que li permet produir més energia i seguir competint en la cursa energètica. Aquest “combustible” el paga el ciutadà a qui desprès ENDESA li torna cobrar en el rebut d’energia. UN NEGOCI RODÓ. TIRME ÉS L’EMPRESA AMB MÈS GUANYS DE LES ILLES BALEARS
PP i TIRME venen que la incineradora genera energia renovable. No és renovable acabar amb matèries primeres com fa la incineradora. A més , cremar o utilitzar els residus com a combustible no disminueix l’emissió de CO2 a l’atmosfera, ans el contrari: Si es crema més matèria s’emet més CO2. Si els residus s’han de transportar fins a Son Reus en camions, els camions emeten CO2.
És cert que els residus orgànics generen metà, però amb una política de gestió de residus basada en RRR és pot fer compostatge i plantes de biometanització productores d’energia renovable (això és el que el pacte de progrés va fer). Cremar no és cap solució, ans el contrari.
CREMAR FEMS D’ALTRES LLOCS produirà:
a) AUGMENTAR la TARIFA (no oblidem que som els ciutadans que paguem a l’empresa, la qual no fa res per nosaltres sols pel seu interès econòmic). Si s’incinera més se produeixen més ESCÒRIES i CENDRES (la incineració redueix a la meitat la matèria/materials que crema), i aquestes s’han de tractar i això suposa més infraestructures/espai etc….i això qui ho pagarà?: la ciutadania, com sempre!
b) AUGMENTAR LA CONTAMINACIÓ A MALLORCA: si els mallorquins estalvien i produeixen manco resulta que importem fems d’altres llocs a cremar aquí, per tant l’estalvi i la reducció de residus NO revertirà en una millora en la salut ambiental de l’Illa, ja que segons el PP, a més reducció a Mallorca més importació de residus de fora per mantenir al màxim la incineradora, i MÉS CONTAMINACIÓ PER DIOXINES, FURANS, ETC… (contaminació amb molts d’informes sobre les seves conseqüències). A Mallorca tindrem la brutor i la contaminació dels països europeus del nord i del sud.
c) FALTA DE TRASPARÈNCIA I CONTROL PÚBLIC DELS RESIDUS QUE ENS ARRIBIN. Quins tipus de residus se cremaran? Quins seran els controls? Qui assegura que no se cremaran residus perillosos? Qui farà tot aquest control?. Segurament serà l’empresa que és qui té la concessió. COM S’ASSEGURARÀ LA TRANSPARÈNCIA I EL CONTROL PÚBLIC D’UN “COMBUSTIBLE” QUE ÉS SOLS PER UN BENEFICI PRIVAT?
d) I ELS RESIDUS DE LA INCINERACIÓ? QUE EN FAREM? LA UTILITZACIÓ DE LES ESCÒRIES?. El PDSRUM contempla la possibilitat d’utilitzar les escòries com a material “compactat” per asfaltar carreteres, etc… ANEM CAMÍ QUE L´ÚNICA INDÚSTRIA RENDIBLE DE MALLORCA SIGUI LA INCINERACIÓ DE FEMS. I de les cendres? Què en farem quan s’esgoti la capacitat del dipòsit de cendres?
Margalida Rosselló. Ex-consellera de Medi Ambient del Govern del Pacte de Progrés (1999 – 2003)
Magdalena Palou. Consellera del Consell de Mallorca del PSM – Iniciativaverds – Entesa
http://ateneuperemascaro.org/

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.