Menu

El cop d'Estat a Hondures és un reforç de la diplomàcia de la guerra a l'Amèrica Llatina

21 agost, 2009 - Amèrica Llatina

Jérôme Duval (*) – CADTM
“Després de les grans declaracions condemnant el cop, hom se n’adona que les relacions diplomàtiques no s’han trencat, la dictadura d’Hondures segueix sent reconeguda malgrat tot. “
Amb la crisi política a Hondures, la política exterior cap a Amèrica Llatina | 1 | de l’administració d’Obama té la seua gran oportunitat.
Mentre que el seu predecessor, atrapat a l’Iraq no va poder mantenir un sub-continent en ebullició, la nova administració Obama aconsegueix desviar temporalment l’opinió pública de la guerra a l’Iraq i l’Afganistan, alhora que reafirma la seva presència a Amèrica Llatina.
Els Estats Units ja no podien contemplar l’onada imparable de governs progressistes de l’esquerra en el continent sense fer res, especialment pel seu perillós acostament a Centreamericà: Nicaragua ha elegit el sandinista Daniel Ortega en la primera volta de les eleccions de 2006 i a El Salvador Mauricio Funes de FLMN (Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional) el març de 2009, va reobrir d’immediat les seves relacions diplomàtiques amb Cuba. | 2 | Com, en aquest context, podien deixar a Manuel Zelaya, president d’Hondures, adherir-se a l’ALBA, afegint-se així als països que estan tractant de satisfer les necessitats humanes bàsiques de tothom per davant dels interessos d’una minoria? Desplegament de forces dels EUA
Com es va acordar al programa polític, previ a les eleccions, de Rafael Correa, el permís per a la base nord-americana de Manta al’Equador no s’ha renovat i expirarà el 2009.
Per compensar aquesta pèrdua, Washington, replica desplegant-se en set bases militars a Colòmbia (Palanquero, Malambo, Apiai, Tres Cantonades, Puerto Leguizamo, Villavicencio i Hisenda Larendia) | 3 | Colòmbia, aliat estratègic dels Estats Units fa el paper de “porta-avions” militar.
Un mes després del cop militar d’Hondures, aquest desplegament de força obre una crisi diplomàtica a tot el continent.
El president colombià parla d’un “acord de cooperació contra el tràfic de drogues, el terrorisme i altres delictes”, que presagia el pitjor.
Es tem una acceleració de la carrera d’armament a Amèrica Llatina, mentre que “els diners que els països com Xile, Brasil i Veneçuela es gasten oper a la importació d’armes, s’utilitza per substituir equips obsolets.” (…)”Es tracta de la modernització de les seves armes que daten de més de 20 anys, alguns de la Guerra Freda”, explica Carina Solmirano, un dels investigadors de l’Institut Internacional d’Investigacions per a la pau a Estocolm. | 4 | En resposta al desplegament de forces dels Estats Units i Colòmbia, els governs progressistes oposats a Washington són incitats a entrar en una cursa d’armaments. Els altres seguiran, sens dubte, la corrent per a no perdre el pas…
Per desactivar aquesta bomba de temps, Álvaro Uribe, president colombià d’extrema dreta, ultra conservador i fort aliat dels Estats Units, fa un recorregut exprés a 7 països (Bolívia, Perú, Brasil, Xile, Uruguai, Paraguai, Argentina ) sense aconseguir calmar aquesta nova crisi diplomàtica.
Llevat de Perú, un altre suport incondicional per a Colòmbia i Washington, els altres veïns de Álvaro Uribe envien advertiments més o menys virulents i l’Argentina va proposar, a la cimera de UNASUR, una cimera especial sobre la qüestió . Ja a finals de juliol, Miguel Ángel Moratinos, ministre d’Afers Exteriors després d’una reunió amb el seu homòleg brasiler, Celso Amorim, també preocupat per l’acord militar, va demanar als Estats Units “evitar una militarització” de l’Amèrica Llatina.
Recalçant la pressió diplomàtica, la vice-presidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega va donar suport oficial a Colòmbia en el seu “acte sobirà”, corregint les paraules del seu ministre alhora que confirmava l’alineació d’Espanya amb els EUA.
Però, de quina sobirania estan parlant quan a més d’un pretext per fer la guerra política imperialista, la guerra que porten els EUA contra les drogues es porta a terme fora de les seves fronteres per altres motius, violant fins i tot l’espai aeri de l’Equador per bombardejar-lo (un campament de les FARC en territori equatorià va ser bombardejat el març de 2008 per l’exèrcit colombià recolzat pels Estats Units, matant 17 guerrillers entre ells Raúl Reyes).
El poble colombià, cansat de tanta violència, votaria a favor d’aquesta militarització si en tinguera l’oportunitat de parlar?
Espanya, va assegurar María Teresa Fernández de la Vega en una conferència de premsa, “sempre estarà al costat dels colombians en la lluita per eradicar la violència”.
Sense por a l’absurd, insisteix: “Nosaltres sempre treballarem per trobar acords per tal que les controvèrsies es resolen, de manera que les tensions desapareixen …”, una burla quan del que es tracta és d’establir noves bases militars dels EUA. | 5 | Hugo Chávez, per la seva banda, parla de “vents de la guerra [que] comencen a bufar” a la regió i assegura que “és evident que l’ordre [del cop d’Estat a Hondures ] van venir de la base dels EUA de Palmerola, ubicada a Hondures i que va ser d’on eixien les ofensives contra els sandinistes de Nicaragua. | 6 | Abans del cop d’estat, Manuel Zelaya, a partir d’un informe de l’Aeronàutica Civil, havia declarat que es transformaria la base militar en aeroport civil internacional per alleujar l’aeroport de Tegucigalpa, considerat un perillós aeroport. | 7 | Es comprèn de seguida la pressa dels EUA davant la possible pèrdua de dues bases militars.
Les relacions diplomàtiques amb Hondures segueixen
Després de les grans declaracions condemnant el cop, hom se n’adona que les relacions diplomàtiques no s’han trencat, la dictadura d’Hondures segueix sent reconeguda malgrat tot.
La Unió Europea dóna suport a les eleccions anticipades, organitzades pel règim colpista, mentre que UNASUR i l’ALBA afirmen que no reconeixeran un govern que guanyarà eixes eleccions. Alguns partits i candidats ja parlen de retirar-se.
Perú manté al seu lloc a l’ambaixador a Hondures: “És inexplicable que no haja pres aquesta decisió [de retirar el seu ambaixador a Tegucigalpa] fins ara”, diu l’ex Ministre de Relacions Exteriors del Perú, Manuel Rodríguez. | 8 |. Carmen Ortez Williams, Ambaixadora d’Hondures a Buenos Aires va ser rellevada de les seves funcions el dijous 13 d’agost i a partir d’ara, “les relacions diplomàtiques entre l’Argentina i Hondures es faran a través de l’Ambaixada de Hondures als Estats Units. “, diu Patricia rodes, Ministra de Relacions Exteriors a l’exili del govern de Zelaya.
Les relacions no van a trencar-se doncs| 9 |. L’OEA, que ha suspès Hondures a principis de juliol just després que Hondures es retirara voluntàriament, és probable que envie una missió a Tegucigalpa per intentar trobar una manera de sortir de la crisi a través dels acords de San José.
Els tres representants de Micheletti que formaven part de les negociacions a Costa Rica, Vilma Morales, Maurici Villeda i Arturo Corrales, van viatjar a Washington (els seus visats diplomàtics no han estat cancel.lats) per negociar la composició de la missió de l’OEA i tenir entrevistes amb membres del Congrés, el Departament d’Estat nord-americà i els mitjans de comunicació. | 10 |
Tenim tot el dret a preguntar-nos fins a quin punt es pot negociar amb els colpistes que violen la Constitució així com tampoc es pot acceptar una amnistia política com la inclosa als acords de San José | 11 | Els responsables de les violacions dels drets l’home, com ara assassinats, detencions arbitràries, les desaparicions i la tortura, no poden beneficiar-se d’una amnistia i han de ser jutjats pels tribunals adequats. El CADTM reafirma el seu suport a la lluita del poble hondureny per al retorn de la democràcia, la restauració del procés de l’Assemblea Constituent i el judici dels responsables de les violacions dels drets humans.
Mentre que una nova repressió tenia lloc el 14 d’agost a Cholon, ferint diversos manifestants, entre ells dos periodistes, el CADTM saluda el notable treball realitzat pel Front de Resistència d’advocats contra el Cop d’Estat per dur davant la justícia als autors dels actes de barbàrie realitzats contra la població.
(*) Jerome Duval és membre del Comitè per a l’Anul·lació del deute del Terç món (CADTM) i participa en aquests moments en la Missió internacional d’Observació i d’Acompanyament de les organitzacions socials en lluita contra el cop d’estat a Hondures.
És també promotor i membre del Grup de Deute Extern d’ATTAC-PV
Notes a l’article:
| 1 | Amèrica Llatina és un terme discutible: es refereix a Amerigo Vespucci, navegant italià i hem de ressuscitar el terme “Abya Yala”, “Terra en la seva plena maduresa”, elegit pels pobles indígenes per descriure el continent.
| 2 | Països (re)passats a l’esquerra des de 2000, cadascun d’ells amb nivells molt diferents: Veneçuela, Xile, Argentina, Brasil, Bolívia, Uruguai, Equador, Nicaragua, Paraguai, El Salvador. El cas d’Hondures és especial perquè el seu president, Manuel Zelaya és un “demòcrata social” que, abans de la seva expulsió del país pel Cop d’Estat, va tractar de fer un gir a l’esquerra (marcat augment en el salari mínim per decret, l’adhesió d’ALBA, el desig d’establir una Assemblea Constituent …)
| 3 | Bases americanes a la regió en 2009: Guantánamo, a Cuba, de Roosevelt Roads i Fort Buchanan, Puerto Rico, Soto Cano de Palmerola, Hondures, des d’on es feia l’ofensiva contra la Nicaragua sandinista; Comalapa, El Salvador i Aruba és Curazao s’afegeixen al Pla Colòmbia, Valle del Huallaga, Perú, Tres Esquinas, Puerto Leguizamo, i Hacienda Larendia Villavicencio, Colòmbia. Manta, a l’Equador serà reemplaçada per Palanquero, Malambo i Apiai. Font : La crisis de Honduras en el marco del nuevo Sistema Internacional de Defensa, Elsa M. Bruzzone et José Luis Garcia, 05/08/2009.
| 4 | http://www.rfi.fr/actufr/articles/116/article_83549.asp
| 5 | “Siempre trabajaremos para buscar acuerdos, para ayudar a que los conflictos se resuelvan, para que las tensiones desaparezcan y para que todos trabajemos en los objetivos que tenemos delante más importantes”, http://www.rtve.es/noticias/20090807/vega-respeta-uso-las-bases-colombianas-por-eeuu-matiza-moratinos/288305.shtml
| 6 | http://es.noticias.yahoo.com/9/20090810/tes-chavez-vuelve-a-alertar-de-la-posibi-3388ffc.html
| 7 | http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/3051
| 8 | http://www.telesurtv.net/noticias/secciones/nota/55550-NN/ex-canciller-demanda-retiro-ex-embajador-de-peru-en-honduras/
| 9 | http://www.telesurtv.net/noticias/secciones/nota/55798-NN/argentina-expulso-a-embajadora-de-honduras-por-apoyar-golpe-de-estado/
| 10 | El Heraldo, divendres 14 d’agost de 2009. El Heraldo és un dels diaris més llegits a Hondures. Recolza el cop d’estat com tots els altres, només la revista mensual El Libertador informa sobre la repressió i l’oligarquia colpista.
| 11 | Les Accords de San José sont issus des négociations orchestrées par le président du Costa Rica, Oscar Arias, et supervisées par les Etats-Unis. | 11 | Els Acords de San José, sorgits de les negociacions organitzades pel president de Costa Rica, Oscar Arias, i supervisat pels Estats Units. Aquests acords inclouen, entre d’altres coses, un govern de “reconciliació i unitat nacional “, incloent-hi els representants de diferents partits polítics fins a les properes eleccions presidencials, una amnistia general per delictes polítics en relació amb aquest conflicte i la prohibició de tota consulta popular demanant una assemblea constituent.http://www.opalc.org/index.php ?option=com_content&task=view&id=854&Itemid=1.
El text original de l’article, en francés, es pot consultar a: http://www.cadtm.org/spip.php?article4685

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.