Menu

La Comissió Europea cedeix a les pressions dels EEUU

2 maig, 2015 - EE.UU., Justícia Fiscal y Financiera Global, TTIP / CETA / TISA, Unió Europea

 
 
La Comissió Europea cedeix a les pressions dels EEUU en el TTIP i agilitza l’entrada de transgènics dins Europa
La nova proposta de Regulació sobre importació d’organismes modificats genèticament (OMG) de la Comissió Europea desmenteix les seves afirmacions de que no es plegaria a les pressions dels EEUU sacrificant preocupacions ambientals i de salut en pro del lliure comerç.
La Comissió Europea ha afirmat reiteradament que els transgènics quedarien fora de les negociacions del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units (TTIP en anglès), i que aquest acord en cap cas posaria en perill la seguretat dels aliments dins la Unió Europea[1]. No obstant, la proposta de normativa de la Comissió de 22 d’abril de 2015 constitueix un clar intent d’agilitzar l’entrada d’OMG dins la Unió Europea, i eliminar d’un cop la possibilitat que els governs puguin prohibir l’entrada d’aquest tipus de productes dins el seu territori per raons ambientals o de seguretat alimentària.
La proposta de Reglament de la Comissió es presenta com un avenç en la “democratització” de les decisions europees sobre importació d’ OMG, però en realitat suposa un clar retrocés encaminat a agilitzar el procés europeu d’autorització. El més greu, no obstant, es que elimina la possibilitat de que els països s’aferrin a la clàusula de salvaguarda que ha permès als governs fins hores d’ara respondre a les legítimes preocupacions ciutadanes per qüestions de salut i medi ambient.
El procés d’autorització d’OMG dins la Unió Europea permet a la Comissió donar llum verda a un producte modificat genèticament si hi ha falta d’acord del Consell. La Comissió ha utilitzat de manera sistemàtica aquesta prerrogativa, aprovant nous OMG sense comptar les objeccions dels governs i de la ciutadania europea.[2]
La proposta de Reglament de la Comissió reconeix aquest dèficit democràtic i proposa canviar les normes existents, eliminant de la regulació comunitària la dita clàusula de salvaguarda i permeten contràriament als països prohibir l’ús d’OMG amb fins alimentaris. Tot això amb el pretext de retornar als països la capacitat de decisió.
A primer cop d’ull sembla positiu, però no és així si s’analitza la lletra petita. La nova normativa ni tan sols cita el principi de precaució i no permet en cap cas als governs fer al·legacions ambientals ni de salut per prohibir un OMG dins el seu territori. A més, estableix que tota prohibició restarà supeditada a unes normes internacionals comercials (sobre no discriminació a les importacions, per exemple), que pràcticament dificultaran qualsevol decisió en aquest sentit. En cas d’aprovació, la proposta de Reglament consolidaria un procés d’autorització de la qual la darrera decisió es sostrau al control democràtic i què atorgaria major pes decisori als dictàmens de l’Agència Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA), els conflictes d’interès de la qual han estat fortament criticats pel Parlament Europeu.3]
Paral·lelament, la Comissió està mesurant la possibilitat d’aprovar en els pròxims dies l’entrada dins la Unió Europea de 17 nous OMG per al consum humà o animal. Els nous OMG inclouen varietats de blat de moro i de soja tolerants a diferents herbicides, inclòs el glifosat, classificat recentment per l’Organització Mundial de Salut com a probable cancerigen.[4]
També està previst renovar l’autorització del NK-603, un blat de moro transgènic l’aprovació del qual va ser molt controvertida al 2007, al revelar-se l’existència de dades que suggerien la seva possible toxicitat.5] La Comissió podria donar llum verda, a més a més en els propers dies, a l’entrada en Europa de varis OMG dels denominats de trets “combinats”, que incorporen varis caràcters transgènics. Aquests OMG han estat desenvolupats per la indústria en resposta a la proliferació de “súper plagues” i males herbes resistents als pesticides utilitzats en els cultius transgènics, i cercenen la dependència agrícola dels agroquímics tòxics i la seva acumulació en els aliments. D’altra banda, en l’avaluació d’aquests productes no s’han tingut en compte els efectes sinèrgics que podrien produir-se al combinar-se varis d’aquests trets en una mateixa varietat.
Totes aquestes propostes estant sent considerades en Brussel·les des de fa algun temps, però resulta significatiu el fet que la Comissió agilitzi la seva tramitació justament coincidint amb l’inici de la 9ª ronda de negociacions del TTIP a Nova York, i segurament aquesta coincidència no és causal. Fins ara, un procés més rigorós i lent d’autorització en la Unió Europea ha suposat la pèrdua d’un important mercat per a les exportacions agrícoles més importants dels EEUU (la soja i el blat de moro),   per la qual cosa obrir els mercats europeus a les exportacions estatunidenques de transgènics és un dels objectius de les negociacions del TTIP. Es tractaria, ni més ni menys, d’una mostra de bona voluntat per part de la Comissió Europea, que es plega a les demandes dels Estats Units -i de la pròpia agroindústria europea- pel que fa a regulació i aprovació d’OMG.
La proposta de Reglament hauria de sotmetre’s encara a un llarg procés de debat i aprovació per part del Parlament i del Consell Europeu. Per tot això, les organitzacions signants reclamen la retirada de la proposta de normativa sobre autorització de transgènics i no sacrifiqui la sobirania alimentaria, la salut dels ciutadans i el medi ambient a les exigències del lliure comerç[6].
Contacte amb la premsa:
Sandra Espeja (Amigos de la Tierra), 691 47 13 89  agricultura1@tierra.org
Gabriela Vázquez (Ecologistas en Acción),  635 170 495,  g.vazquez.ca@gmail.com
Organitzacions, grups i col·lectius que firmen la nota de premsa:
Plataforma Rural
ACSUR-Las Segovias; Amigos de la Tierra;Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI); ColectivoTierra de Campos; Colectivos de Acción Solidaria (CAS); Confederación Española de Consumidores y Usuarios (CECU); Coordinadora de Organizaciones deAgricultores y Ganaderos (COAG); Ecologistas en Acción; Emaús Fundación Social; Entrepueblos; Fundación Global Nature; GRAIN; Movimiento de Jóvenes Rurales Cristianos; Movimiento Rural Cristiano; Mundubat; Perifèries; Sindicato de Obreros del Campo (SOC-SAT); Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE); SODePAZ; Universidad Rural Paulo Freire (URPF); Justicia Alimentaria Global-VSF; Xarxa de Consum Solidari
Campanya estatal NO al TTIP

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.