Menu

La crisi financera actual i el moviment de capitals

26 maig, 2009 - Cròniques

Maria Àngela Llull – ATTAC Mallorca
El passat dilluns 18 de maig, organitzada per ATTAC Mallorca i amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de les Illes Balears i el Club Diario de Mallorca, el professor Gregorio López Sanz, catedràtic d’Economia de la Universidad de Castilla – La Mancha i Coordinador de la Comissió de Justícia Fiscal Global d’ATTAC Espanya, va impartir una conferència titulada “La crisi financera actual i el moviment de capitals”.
Després d’una breu explicació sobre el què és ATTAC, va començar la seva exposició, l’objectiu de la qual seria assenyalar la pràctica quotidiana del lliure moviment de capital en l’economia mundial com a factor determinant per comprendre les arrels i la difusió de l’actual crisi sistèmica, no només econòmica i financera, i les seves conseqüències en camps bàsics per a la ciutadania com l’alimentació, les fonts d’energia, els conflictes bèl·lics i la conservació de la natura.
El tema es va desenvolupar en cinc apartats: crisi financera actual, la Teoria econòmica de Keynes en relació als moviments especulatius del capital, pistes falses i causes reals de la crisi, la situació espanyola i la sortida de la crisi.
Crisi financera actual
La crisi actual, amb antecedents en les crisis de Mèxic, del Sud-est asiàtic, Rússia i Argentina, té com a causa fonamental la concentració d’operacions hipotecàries d’alt risc (hipoteques “subprime” ) i la posterior difusió dins l’economia mundial a través de la titulització avalada pels principals òrgans de l’enginyeria financera (bancs convencionals, bancs d’inversió, agències de rating) que han suposat la col·locació d’aquests actius financers com si es tractàs d’actius de màxima solvència.
En massa ocasions, les inversions tan productives com especulatives en actius financers o reals, recolzats per matèries primeres (fonts d’energia, aliments, vivenda,, serveis sanitaris, educatius i de pensions) contribueixen a reforçar un sistema econòmic terriblement injust on l’opulència d’una minoria creix a costa de la insatisfacció de drets humans bàsics de la majoria, tot justificat pel principi capitalista que prioritza la maximització del benefici.
Es pot establir un paral·lelisme entre la crisi actual i el problema generat pel deute extern dels països pobres des dels anys 70, que es pot entendre si enllaçam especulació i alt risc: doblers “calents”, acumulats pels països exportadors de petroli, que són reciclats pels bancs occidentals i col·locats en forma de préstecs a països empobrits, sense tenir en compte la representativitat democràtica dels seus governs, ni el destí final d’aquests doblers, ni les vertaderes possibilitats de fer front a la devolució en escenaris adversos (pujada dels tipus d’interès, baixada de preus de matèries primeres bàsiques d’exportació, etc.). Ara bé, a aquesta situació s’hi ha d’afegir una característica bàsica dels mercats financers actuals: el seu accés a la majoria de la població mitjançant fórmules com els plans de pensions, els fons d’inversió, els préstecs hipotecaris, etc., fonamentals per difondre els riscs financers al voltant de tot el món.
La Teoria econòmica de Keynes en relació als moviments especulatius del capital
Avui dia, davant la crisi que qüestiona profundament el sistema neoliberal, es torna citar Keynes. Aquest economista, que a cap moment pot ésser titllat com a sospitós d’esquerrà o revolucionari, publicà a 1936 “The General Theory of Employment Interest and Money”, autèntica al·legació a favor de la intervenció de l’Estat . Al capítol 12 exposa la seva clara postura contra els moviments especulatius de capital tot llançat greus atacs contra aquesta pràctica a la vegada que proposa l’establiment de tributacions a les transaccions financeres. Keynes critica també les inversions especulatives a curt termini, que anteposen els beneficis del capital privat a la rendibilitat social (béns, serveis, treball, etc.). Des d’aquestes perspectives, enllaça amb la necessitat del control democràtic dels mercats financers, la taxa Tobin, la supressió dels paradisos fiscals, etc.
Pistes falses i causes reals de la crisi
Enfront de la corrupció dels governs dels països del Sud i de les finances criminals (crim organitzat, el narcotràfic, les màfies) que es podrien controlar si hi hagués voluntat política, les causes reals de la crisi, en contra del que es fa creure a l’opinió pública, s’han de cercar en altres indrets:

La situació espanyola
Quant a la situació espanyola, ha vingut i ve marcada per diversos factors:

Són molt significatives dues actuacions concretes dels nostre govern:

La sortida de la crisi
Fins ara les grans actuacions com les reunions del G-20 a Washington i a Londres, han vingut marcades pels lemes “Que segueixi el joc!”, “Que canvi tot perquè res no canvi”.
És veritat que s’ha reconegut la necessitat de regulació del sistema financer, però no es qüestiona un model productiu insostenible, ni es liquiden els mecanismes que han incentivat la crisi: ni es democratitzen les institucions financeres ni hi ha una política ferma respecte als paradisos fiscals. Els grans recursos , sense precedents, per ajudar a les institucions financeres, esdevenen autèntics fracassos. Per això, esdevenen recursos i compromisos insuficients:

Des d’aquesta perspectiva, ATTAC urgeix una ciutadania ben informada, crítica, activa i solidària que faci possible, malgrat tot, un món més just i més humà.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.