Menu

La inseguretat augmenta amb la crisi

11 gener, 2014 - Opinió

Lluís BallesterEl Periscopi
El 5 de gener, l’editorial del Diario de Mallorca ens convida a prestar atenció a l’increment de la inseguretat. La interpretació de l’editorialista se basa, entre altres dades, en la Memòria Fiscal presentada al Parlament. Aquesta memòria mostra que en el darrer any ha augmentat la criminalitat en un 10% a les Balears.
Hi ha qui vol fer una interpretació més positiva, seleccionant i comparant les dades que li resulten més favorables. Per exemple, la Secretaría de Estado de Seguridad del Ministerio del Interior, compara el primer trimestre de 2012 i el primer trimestre de 2013. Les dades comparades d’aquests trimestres mostren una evolució positiva, hi ha una reducció del 9%. Se passa de 23.083 delictes el 2012 (21,09 per 1.000 hab.) a 20.997 delictes el 2013 (18,91 per 1.000 hab).
Alerta amb les conclusions precipitades. És curiós que aquest informe del Ministerio només aporta dades de 8 tipus de delictes, reduint considerablement el nombre de tipus de delictes dels que informa l’Instituto Nacional de Estadística (INE), a les seves sèries anuals construïdes amb 24 grans grups de delictes. La segona curiositat és que les dades del Ministerio no inclouen el resultat de les memòries judicials, sinó els informes dels diversos cossos policials. Com s’observarà immediatament, aquests suposats delictes no se convertiran en condemnes. A més, cal dir que el Ministerio indica que se basa en “Datos pendientes de consolidar”. Han passat 9 mesos i encara les dades no són definitives. De fet, les dades consolidades que aporta l’INE i el propi Ministerio només són definitives quan han passat més de 12 mesos.
Bé, amb les dades de l’INE es fer una anàlisi d’un període més ample, ponderant les dades definitives sobre els delictes amb les dimensions de la població. Aquesta anàlisi confirma clarament que en els darrers 6 anys complets (2007-2012), és a dir, en el període de desenvolupament de la crisi, la criminalitat ha augmentat considerablement. Els estudis fets per GADESO mostren com, a més, hi ha una percepció social d’aquest increment de la inseguretat. Vegem les dades.
L’any 2007, al conjunt de l’Estat, hi ha 197.960 delictes; mentre l’any 2012, hi ha 275.130 delictes. Un increment del 39,98%. Ponderant aquestes dades amb la població de 2007 i 2012, se passa de 4,45 delictes per 1.000 persones en 2007, a 5,97 delictes per 1.000 persones en 2012. No hi ha cap dubte, s’incrementen els delictes contra les persones i els delictes contra la propietat.
Què passa a Balears? També s’observa un increment considerable.  L’any 2007 hi ha 7.099 delictes; mentre l’any 2012, hi ha 8.708 delictes. Un increment del 22,67%. Ponderant aquestes dades amb la població de 2007 i 2012, se passa de 6,99 delictes per 1.000 persones en 2007, a 7,89 delictes per 1.000 persones en 2012. La diferència amb l’Estat és apreciable, com a totes les zones amb economies més dinàmiques i importants moviments de població. A Balears hi ha considerablement més delictes que a la mitjana estatal.
És especialment significatiu l’increment d’alguns delictes a Balears que són característics dels processos de deteriorament de la convivència. El primer que vull destacar és l’increment dels homicidis, els quals passen de 14 a 54 entre 2007 i 2012. Un increment del 285,7%. El segon delicte destacat és el conjunt de delictes contra la propietat (robatoris, extorsió, frau, etc.), amb un increment del 33,12% (de 1.422 a 1.893). El tercer delicte que s’incrementa molt és el conjunt d’accions greus contra les relacions familiars, amb un increment del 104% (de 116 a 237).
Un tractament diferenciat és que cal donar als delictes contra l’ordenació del territori, és a dir, el conjunt de delictes ecològics i culturals (delictes ambientals, contra el patrimoni històric, etc.). Passen de ser pràcticament ignorats, amb només 3 delictes el 2007, a convertir-se en un delicte rellevant, amb 34 delictes el 2012.
Seguint les recomanacions de l’editor del Diario de Mallorca, no s’ha de fer alarmisme, però no podem ignorar les dades. La crisi afecta a amples sectors de la població, els hi afecta de moltes maneres. La crisi desestructura les societats, s’han d’incrementar els esforços, mitjançant polítiques socials públiques, per tal de mantenir la cohesió social. Aquesta necessitat és encara més important a la nostra comunitat, ja que les dades són molt pitjors que a la mitjana de l’Estat. La resposta no passa per més repressió, no passa per ordenances que normalitzen la reducció dels drets civils, polítics i socials. Necessitam polítiques socials contra la crisi, un esforç considerable, no unes tiretes per cobrir les necessitats.
L’austeritat tampoc és la solució. En situacions socials greus la política pública és essencial, ho vàrem aprendre històricament després de la segona guerra mundial, amb la construcció dels estats de benestar moderns; ho hem tornat a aprendre en diverses ocasions.
La combinació d’austeritat i control social repressiu és encara més greu. Aquesta no és la solució, com han mostrat la història, l’economia i la sociologia. No hi ha culpables, però sí hi ha responsables.
Dr Lluís Ballester. Mètodes d’Investigació Educativa. Director del Màster MISO: Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família Dpt. Pedagogia i Didàctiques Específiques.Universitat de les Illes Balears.
El Periscopi

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.