Menu

Les dones construeixen el món

6 març, 2015 - Opinió
 Lluís Ballester – El Periscopi

Les dones construeixen el món

L’Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), Navi Pillay, ha indicat aquesta setmana que encara existeixen “grans disparitats” entre homes i dones en tots els àmbits i a tot el món. En el seu missatge, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, Pillay va dir que les grans disparitats entre homes i dones es registren especialment en l’accés a l’educació, a l’ocupació i als salaris.

Mentre les dones són les principals productores d’aliments del món i les seves hores de treball són més que les dels homes, les dones guanyen 10 per cent dels ingressos mundials i posseeixen menys de l’1 per cent de la propietat a tot el món!!
Pillay va afegir que les dones constitueixen gairebé dos terços de 759 milions d’adults analfabets del món, fins i tot en regions amb altes taxes d’alfabetització. A més, ha criticat que els salaris de les dones segueixin sent inferiors als dels homes, fins i tot per un treball d’igual valor.
L’accés equitatiu a l’educació és un factor clau per millorar l’autonomia de la dona i la igualtat de gènere en l’ocupació, ha indicat. Però no hi haurà un canvi significatiu a menys que de iure i de facto es tracti la discriminació contra la dona a un nivell més ampli, va reconèixer la cap de l’ONU per drets humans.
Al marge de totes aquestes qüestions, perfectament presents al nostre país, aquest any, s’ha preocupat especialment per un dels temes més brutals amb els quals s’expressa aquesta desigualtat: la violència sexual contra les dones en els conflictes armats, per aquest motiu s’ha de plantejar el tema en una perspectiva internacional. Respecte a l’ús de la violència sexual com a arma de guerra, la ACNUDH va recordar que en data recent unes 250 mil nines i dones van ser víctimes de violència sexual a la República Democràtica del Congo, atacs perpetrats per l’exèrcit i per grups armats rebels i es tem que el nombre ascendeixi a 500 mil.
Xifres de l’ONU van revelar que entre 250 mil i 500 mil dones i nines van ser violades durant el genocidi de Rwanda el 1994. La mateixa sort van tenir unes 50 mil dones a la guerra de Bòsnia-Herzegovina en la dècada dels anys 90 i més de 60 mil desplaçades internes van ser atacades sexualment en campaments de Sierra Leone per forces armades.
La violència sexual comesa en relació amb conflictes armats és un crim de guerra prohibit pel quart Conveni de Ginebra de 1949, els dos Protocols addicionals de 1977 i l’Estatut de la Cort Penal Internacional. Els Estats tenen l’obligació de perseguir a tot aquell que estigui acusat de violència sexual i de castigar els autors d’aquests actes, però, la majoria dels perpetradors d’aquestes atrocitats viuen en la impunitat.
Segons el dret internacional, els portadors d’armes han de respectar les lleis nacionals i internacionals, així pertanyin a les forces armades governamentals, a grups armats organitzats no estatals o forces de manteniment de la pau, però en la realitat les lleis es queden en el paper.
Què podem fer nosaltres? Moltes coses. La desigualtat s’expressa de forma extrema a les guerres, però també de forma habitual a tots els àmbits de la nostra realitat. Un dels que darrerament ens ha indignat especialment és el dels camps de futbol. Sabeu a què m’estic referint. És absolutament insuportable que passi això, m’atreveixo a dir què és una modalitat soft del que podrien fer aquests “ciutadans” en una situació de guerra. El necessari treball educatiu no significa que no s’hagi de castigar els culpables d’aquestes brutalitats quotidianes. Crec que la tolerància zero és la única política legítima en aquesta qüestió.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.