Menu

“Millores de la gestió de l’aigua en la custòdia agrària”

10 octubre, 2013 - Serveis Públics

Esther Cifre Magraner – Membre de la Comissió d’Aigua de ATTAC Mallorca
He tengut l’oportunitat d’assistir al curs “Millores de la gestió de l’aigua en la custòdia agrària”, ofertat per la UIMIR i el GOB Menorca. L’objectiu del curs era parlar de la problemàtica i reptes en la gestió de l’aigua a Menorca i visitar algunes finques agràries que tenen firmat un acord de custòdia amb el GOB. L’acord de custòdia és un pacte de col.laboració entre una entitat de consevació dels valors ambientals i una finca agrària, on aquesta es compromet a aplicar unes bones pràctiques ambientals i, a canvi, reb ajuda de caire pràctic de l’entitat, que va des de l’assessorament, a la feina de voluntaris, o la difusió i venda directa dels seus productes.
Dissortadament, no va poder assistir el ponent més esperat, Pedro Arrojo, membre del Consejo Científico de ATTAC España, professor emèrit de la Universitat de Saragossa i un activista i expert mundial en gestió de l’aigua. Des de Bolívia es va disculpar i va fer una petita xerrada per videoconferència, tot un gest, tenint en compte que allà eren les 4h de la matinada!!
Va parlar de que ara ens trobam en un moment de transició, de canvi de paradigma, pel que fa a la relació de l’home amb a natura. Estam abandonant el paradigma de dominació, que va resumir en la frase que va dir Francis Bacon: “S’ha de tractar la natura com la Inquisició tracta als seus reus, torturant-la fins que que desvetlli el darrer dels seus secrets”. Per passar a un nou paradigma, “ecosistèmic”, que reconeix la necessitat de preservar els ecosistemes naturals i dins la línia del qual, està la Directiva Marc d’Aigua de l’any 2000, per exemple.
Segur que Pedro Arrojo ens hauria donat moltes idees de com afrontar el repte actual de que no es privatitzi més la gestió de l’aigua a les Illes, però l’haurem de conèixer en una altra ocasió!
Tot i així, vàrem aprendre moltes coses:
-Ens varen resumir molt bé quina és la problemàtica amb l’aigua a Menorca: uns nivells piezomètrics a l’aqüífer principal que han baixant des dels anys 60 i que, tot i que des de 2010 semblen estables, això es relaciona més amb l’augment de pluges que amb la baixada de consum. És obligat demanar-se per tant, què pasarà quan torni a haver un periode sec, si no controlam la despesa. Es va explicar el cas dels grans consumidors d’aigua a l’illa. Alguns reguius associats a ramaderia intensiva, gasten tanta d’aigua com tot el poble de Ferreries o de Migjorn Gran. L’altre gran consumidor són els xalets amb jardins no autòctons i amb piscines. Només l’evaporació de les piscines suposa també més aigua que el consum de tot un poble.
L’altre gran problema és la contaminació, tant per salinització de l’aqüífer (a Ciutadella i part de Sant lluís l’aigua del grifó és salobre), com per contaminació de nitrats, ja siguin aquests procedents de purins agraris, com de fosses sèptiques no estanques, com fuites de clavegueram. Municipis com Es Castell tenen tots els pous amb nivells superiors a 50 mg/l que és el límit que marca sanitat per aigua potable.
Mentrestant el poder polític sembla tancar els ulls a les causes i permet fer nous pous per agricultura intensiva, contradient la Directiva Europea en relació a la recuperació de les masses d’aigua en risc. Com solució de futur el nou Pla Hidrològic de les Illes Balears només confia en les dessaladores. El GOB ha denunciat aquest Pla davant al Comité de seguiment de la Directiva Marc a Brusel.les, perquè és un Pla desenvolupista més que proteccionista amb el recurs (recordam que Attac també va presentar al.legacions al PHIB el maig passat).
Des del GOB s’han implicat directament en temes com l’aprofitament de pluvials, la xerojardineria, els filtres verds (com a substitució al clavegueram per qui disposi d’un tros de terra i també per urbanitzacions a Menorca que ara mateix no estan conectades a la xarxa) i també defensa l’ús de varietats locals (més adaptades al clima, més estables en la producció en anys secs i menys necessitades d’aigua.
-El socioecòleg reconegut mundialment i gran orador, Ramon Folch, va fer una xerrada molt interessant sobre la necessitat urgent de deixar de criticar, per passar a l’acció. Segons ell, el problema és que ecologistes parlen un lenguatge ètico-poètic i els capitalistes en parlen un mercantil-numeral i així no s’entendran mai. Ell és partidari de donar un valor econòmic acurat als ecosistemes, que inclogui des del seu paper en la preservació de l’erosió, o la millora de l’albedo, fins al valor que tengui en l’imaginari col.lectiu. Això ha d’estar recollit en les lleis. Així, qui ho pretengui destruir, hauria d’internalitzar aquest cost ambiental (i per tant, això faria inviables molts projectes).
Aquesta visió ens va fer remoure a la cadira a més d’un, per la mercantilització, que sembla que s’hagi d’apoderar de tot. Això, i la confessió del Sr. Folch de que a partir d’ara formaria part del consell d’administració d’AGBAR (filial de SUEZ, primera multinacional en gestió de l’aigua), va ser objecte de més d’una broma la resta del dia. Li desijam molta sort clar, dins AGBAR i que pugui introduir millores. Ell té clar que les empreses han de voler ser elles les eficients i no fer-se rics a costa de clients “ineficients” (que en qüestió d’aigua significa, que en consumeixin molta!!).
-Finalment, va valer molt la pena la visita a vàries finques amb règim de custòdia agrària: Turmaden des Capità, Mongofre Nou i La Marcona , on vàrem veure de primera mà, la diferent gestió de l’aigua en coherent consonància amb el tipus de territori: en el primer cas, l’aprofitament al màxim de pluvials, en el segon el redimensionament de la quota de ramat en funció del menjar que pot donar la finca i l’aigua disponible, i , en el tercer, l’elecció d’una varietat autòctona de blat xeixa, més ben adaptada al clima mediterrani que les convencionals. Al curs hi va haver també una ponència sobre les varietats locals, a càrrec d’Aina Socies, experta en el tema, que ens va recordar com la biodiversitat agrícola que hi havia d’un temps, tenia molts aventatges i ens va animar a lluitar per a que el coneixements i els bancs de llavors segueixin vius, entre els pagesos, i no es passi a l’uniformitat que voldrien les grans multinacionals del sector,per tal de vendre només elles les llavors.
I, com no podia ser d’altra manera, aquest curs ens ha servit per quedar enamorats de l’illa i dels seus bells paisatges. Don l’enhorabona al GOB per la gran feina que està fent en defensa de la seva conservació i sobretot, per com aconsegueix, de cada vegada més, el suport de la societat, de la societat conscient.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.