Menu

Pedro Sánchez creua el Rubicó

1 juliol, 2022 - Articles

Martí Caussa

Hi ha fets que marquen un canvi qualitatiu, un abans i un després en la caracterització d’un personatge, d’un partit o d’un govern. Creuar el Rubicó té aquest significat des que Juli Cèsar creués aquest petit riu, iniciés una guerra civil i després es fes nomenar dictador de per vida.

Amb l’aprovació política de la matança de 37 persones migrants a Melilla Pedro Sánchez ha creuat el seu Rubicó. Sense una rectificació radical, cada dia més improbable, ell i el seu govern no podran reclamar cap pretensió de progressisme i passaran a ser un govern infame.

Les dades fonamentals per a aquesta conclusió estan en el magnífic article No en nuestro nombre que Olga Rodríguez va publicar a eldiario.es. Sánchez ha qualificat l’intent de creuar la tanca com un atac violent a la integritat territorial d’Espanya, ha defensat l’actuació de les policies marroquí i espanyola, no ha expressat cap condol a les famílies de les víctimes, no ha anunciat cap investigació independent sobre els fets, ha carregat la responsabilitat sobre les màfies que trafiquen amb éssers humans i no ha anunciat la destitució de cap ministre.

Aquesta massacre és la culminació de les polítiques de racisme institucional que es succeeixen des de fa anys a l’Estat espanyol tant sota governs del PP com del PSOE:

Però la massacre de Melilla significa un salt qualitatiu per diversos factors: la gran quantitat de morts i ferits, la justificació política que han fet Pedro Sánchez i alguns ministres, i el fet que s’ha inserit en una estratègia de llarga durada. En primer lloc pel canvi de posició sobre el Sàhara, destinat precisament a comprar la repressió de Marroc contra les persones migrants que intenten arribar a Europa. I perquè fa pocs dies el ministre d’Exteriors va demanar a l’OTAN que considerés la immigració a la frontera sud com una “amenaça híbrida” que s’havia de combatre militarment. Aquesta estratègia implica que altres esdeveniments semblants es repetiran en el futur.

Adoptar aquesta política significa la privació de drets humans elementals, la justificació de la repressió i l’ús de la violència, fins i tot amb resultat de mort, contra tot el col·lectiu social format per les persones migrants que intenten arribar a Europa a través del sud de la península o les Illes Canàries. Aquesta deshumanització de col·lectius humans sencers és una característica germinal del feixisme.

Des de l’ascens electoral de Vox es parla, justificadament, del perill que aquest partit neofeixista arribi a formar govern amb el PP, però s’oblida massa sovint que aquests partits avancen gràcies a mesures de caire feixista preses per governs que no ho són. Combatre eficaçment el perill feixista implica combatre les polítiques que porten la seva marca, en particular la deshumanització de col·lectius socials, sigui quin sigui el govern que les aplica.

Amb la seva actitud sobre els fets de Melilla Pedro Sánchez s’ha saltat les barreres ètiques, morals i polítiques sobre Drets Humans que tot govern progressista hauria de respectar. Ha contribuït decisivament a què les polítiques de la dreta reaccionària i el neofeixisme conquereixin els esperits abans de guanyar a les urnes. Ha aplanat el camí al triomf del PP i de Vox.

Des del dia 25 Pedro Sánchez no ha rectificat la seva posició que, com a mínim, hauria de consistir en reconèixer que s’ha equivocat, condemnar l’actuació de les policies marroquí i espanyola, crear una comissió independent d’investigació i cessar al ministre Grande Marlaska per ser el més directament implicat. Tant Sánchez com els ministres del PSOE s’han reafirmat en la seva posició. Per això , crec que cap persona d’esquerres, demòcrata o defensora de la Declaració Universal dels Drets Humans hauria de donar suport al govern de Pedro Sánchez. En particular penso que Unidas Podemos no fa prou en lamentar les morts i demanar una comissió d’investigació, crec que hauria d’abandonar el govern per no ser ser còmplice de fets com els de Melilla, passar a l’oposició i intentar contribuir a crear una alternativa.

La repetida frase de que si no es dóna suport a Pedro Sánchez vindran el PP i Vox que són pitjors és falsa. El pitjor és que un govern pretesament d’esquerres faci polítiques de dreta reaccionària i extrema dreta. El pitjor es saltar-se els principis ètics, polítics i humanitaris imprescindibles per a la defensa de la vida, els drets i la dignitat de les persones. El pitjor és patir polítiques reaccionàries sense aixecar una alternativa.

28/06/2022

Marti Caussa forma part del Consell Assessor de viento sur

FUENTE: https://vientosur.info/pedro-sanchez-creua-el-rubico/

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 + fourteen =