PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT PÚBLICA DE LES BALEARS
Comunicat 11/06/2022
PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT PÚBLICA DE LES BALEARS Comunicat 11/06/2022
L´atenció primària és la clau de la nostra salut. És l’espai des del qual es pot donar un enfocament de prevenció de tota mena de malalties per mantenir la salut de la població. Però aquest enfocament no genera negoci. La gent sana consumeix menys medicines i menys serveis sanitaris, cosa que és molt positiva per una sanitat pública però molt negatiu per al gran sector de negocis sanitaris i de la sanitat privada, especialment de grans empreses.
D’altra banda, l’atenció primària és molt rendible des de la perspectiva del negoci privat. No totes les persones seran hospitalitzades durant la seva vida i l’hospitalització requereix disposar d’instal·lacions i equipaments cars. No obstant això, totes les persones necessitaran l’atenció primària en alguns moments, sobretot per temes menors que es poden resoldre a la mateixa consulta i això dibuixa un panorama de baix cost, però molta afluència d’assegurances de pagament.
L’Estat i les comunitats autònomes han de decidir si s’orienten a servir aquests interessos de negoci privat o als de la salut de la ciutadania. Aquesta és la clau. Però de moment el que estem veient és que l’atenció primària des de la sanitat pública es deteriora a passos de gegant i s’ha aprofitat la pandèmia per accelerar el seu deteriorament.
És clar que a cap govern se li acudirà declarar obertament que el seu objectiu és lliurar l’atenció primària a l’empresa privada perquè faci negoci, reduint la pública a beneficiència per a qui no es pugui pagar una assegurança privada. Però, mentre llancen discursos de compromís amb la sanitat pública, es prenen mesures insuficients o simplement no es prenen mesures i es deixa que es deteriori. Els temps per aconseguir cita, l’escàs temps que el personal sanitari té per atendre el pacient, etc., porten les persones a buscar solucions a la sanitat privada.
Per això, ens trobem amb situacions com que el pla estratègic d’atenció primària presentat per la Conselleria no tingui una planificació concreta d’aplicació, amb accions, pressupost, personal a incorporar i calendari d’implantació i un finançament adequat, almenys amb un % del pressupost similar al d’altres comunitats autònomes
De moment, els plans presentats estan destinats majoritàriament (gairebé el 80%) a inversió en infraestructures noves (Centres de salut, UBS) i a la seva reforma. Mostra que les inversions en centres nous i el seu manteniment en els darrers anys ha estat clarament insuficient.
Sembla que la major part d’aquestes inversions es realitzaran per un sistema de cànon amb licitacions a empreses privades que s’encarreguen tant de la construcció com de determinats serveis, amb acords de diversos anys de durada, augmentant així el nombre de concerts i compromet la despesa d´anys futurs.
El nombre de contractacions de personal previstes és molt insuficient, tenint en compte la ràtio de targetes sanitàries per facultatius (TSI) i infermeria el 2020, per sobre de la medina estatal. A Medicina de Família és de 1.769, que suposa un 24% més que la mitjana estatal i és la més alta de la CCAA. A Infermeria, és de 1.740, la segona més alta després de Madrid. A més, el percentatge de professionals amb més de 1.500 TSI és elevat. La mitjana està en un 37,1%, a les Balears és d’un 82,7%, i supera fins i tot Madrid que és d’un 53,57%.
En convenis externs amb empreses privades per a atenció especialitzada estem al capdavant i cal assenyalar que Balears ja dedica als concerts amb la privada un dels percentatges més alts de les CCAA. Aquesta situació es reforçarà amb l’aplicació dels plans anunciats (exemple per a Eivissa), disminuint així els recursos i les inversions necessàries en el servei de salut pública directa. En resum, en convenis externs d’especialitzada estem al capdavant, en despesa a Primària estem a la cua.
PROPOSTES
La població i els professionals de l’atenció primària de les Illes Balears estem patint quan volem fer servir o fer feina en uns serveis sanitaris públics que fins ara eren un model de referència internacional i que veiem com es deterioren dia a dia. Quan demanes una cita amb el teu professional de capçalera les esperes són inacceptables i els problemes que han de ser resolts als centres de salut tarden molt de temps a ser vistos. Consultar presencialment amb el teu metge o infermera s’ha convertit en un fatigós esforç, producte de la falta de personal, les deficients condicions de molts dels centres i les lògiques conseqüències de la pèrdua d’un model en el qual veure’s compromès.
La Conselleria de Salut no destina els recursos suficients a l’atenció primària i ha abandonat la referència d’un model públic de serveis, que era motiu d’orgull. Els professionals desorientats i desmotivats tiren la tovallola, i en conseqüència els ciutadans que poden contracten serveis privats.
Per aquests motius i juntament amb la resta de l’Estat ens mobilitzem i demanem:6. Que es publiquin periòdicament (amb la finalitat que es gestionin) les demores per a l’Atenció Primària, en medicina de família, pediatria i infermeria, especificant-se per a consultes presencials i telefòniques, així com el percentatge de població que espera més d’una setmana.7. Que s’asseguri l’atenció presencial en aquells casos en què així sigui sol·licitada per les persones a l’hora de demanar cita, garantint que les demandes d’atenció no urgents s’atenguin en menys de 48 hores, 8. Que augmentin els recursos públics de l’ Atenció Primària, assolint el 25% de la despesa sanitària pública. Aquests recursos s’han de destinar a l’augment de personal existent i a la necessària incorporació de nous professionals als equips (Fisioteràpia, Llevadores, Treball Social, Salut Mental, Logopèdia, Atenció Precoç, Farmàcia/Farmacologia). Amb la finalitat d’assolir els estàndards internacionals professional /població atesa9. Que es recuperi i desenvolupi el model d’Atenció Primària tal com va ser concebut en el seu origen, especialment l’orientació comunitària als centres de salut, la desmedicalització de la societat i el treball en xarxa amb els agents socials (associacions veïnals, ajuntaments, altres sectors) per millorar l’atenció sociosanitària especialment a persones grans i a altres grups vulnerables.10. Reclamem a la Conselleria un Pla concret d’atenció primària amb accions, pressupost, personal a incorporar, calendari d’implantació i que sigui finançat almenys amb un % del pressupost similar al d’altres comunitats autònomes.
L’ atenció primària és la base d’ un sistema de salut per a tota la població, compromès amb l’ equitat i l’ atenció als grups més vulnerables. Permetre el deteriorament d’aquesta suposa un greu retrocés en els drets protegits per la nostra constitució en favor de prioritzar el negoci de la salut que ens allunya de la justícia social
(*) PLATAFORMA CIUTADANA PER LA SANITAT PÚBLICA DE LES ILLES BALEARS:
ALAS: Associació Lluita Anti-Sida de les Illes Balears (Salut i Sexualitats); ADIBS: Dóna Sana (Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut); ADIS: Associació Dignitat i Solidaritat; ADSP-IB: Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears; ALG: Associació Amics dels Llaços Grisos; ATTAC Mallorca: Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i per l’Acció Ciutadana; CAP-Endavant Balears: Plataforma Garantitzem les Pensions; FCM: Fòrum Ciutadà de Mallorca; Federació d’Associacions de Veïns de Palma;; La Defensa (La Defensa de Consumidors i Usuaris de les IB); MdM Balears: Metgesdel Món Illes Balears; MMM: Medicusmundi Mediterrània; PDPP: Plataforma de Defensa de les Pensions Públiques.
COIBA: Col.legi Oficial d´Infermeria de les Illes Balears.
IBAMFIC: Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitaria
CCOO: Comisiones Obreras
UGT: Unión General de Trabajadores
ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.