Menu

Un futur encara més hipotecat

26 juliol, 2013 - Serveis Públics

Antoni Rodríguez Perea – Diario de Mallorca
Tothom reconeix l´aigua com un servei bàsic que hauria d´estar fora de l´especulació del mercat. Un servei que es presta en règim de monopoli i que fins i tot, les normatives comunitàries han exclòs de la directiva que regularà les concessions administratives a Europa. Es evident que el subministrament públic de l´aigua és una de les competències municipals més preuades, i per tant, cal preguntar-nos el perquè alguns ajuntaments pretenen desprendre-se´n d´aquesta facultat i deixar-la en mans de companyies de serveis. A més s´ha de valorar les conseqüències que aquestes actuacions poden comportar.
En primer lloc, hem de considerar la legitimitat i fins i tot l´ètica „la legalitat està en mans de la justícia„ d´una decisió municipal que hipoteca un servei públic per un termini molt llarg. Les companyies de serveis no si posen per uns anys. En general, demanen concessions per varies dècades i ho justifiquen en que han de rentabilitzar la quantiosa inversió que prometen efectuar al llarg d´un període prou dilatat. Es a dir, han d´obtenir els beneficis que tota companyia privada espera. Per això s´hi posen. Negar-ho seria estúpid.
Així donçs, l´alternativa és seguir donant un servei públic prestat pel propi personal de l´ajuntament, o donar-ho a través d´una empresa privada que, naturalment, tindrà un cost superior: els seus beneficis. No ni ha d´altre, excepte que per fer-ho pel mateix preu o fins i tot més baix, rebaixem la qualitat del servei. No hi ha tants de secrets en l´abastiment de les poblacions. La millora en la eficiència és ben coneguda i hi ha exemples de com aconseguir-la tant a empreses públiques com a les privades. Per tant, queda absolutament demostrat que el servei privat, en igualtat de condicions, ha de ser més car.
Tornem, però, al problema de la legitimitat: pot decidir-se per una majoria simple dels representants municipals hipotecar un servei públic al llarg de 30 anys, com vol fer-se a Inca? No seria necessària una majoria qualificada o fins i tot la unanimitat dels representants de la població per tal de prendre una decisió a tan llarg termini ? No seria més encertat encara, fer una consulta directa a una ciutadania informada ? No milloraria aquesta consulta la nostra qualitat democràtica, augmentaria la transparència i la participació en la política, tan necessàries en aquests dies ?
Com entendrien el ciutadans que s´augmentés el preu de l´aigua, un servei bàsic, pel benefici d´una empresa privada ? o encara més, que en dirien de que el rebut de l´aigua, el d´ara o el dels nostres fills, servís per pagar la construcció d´un teatre, en el millor dels casos, o s´utilitzés per lluir realitzacions a la propera campanya electoral ? Cap d´aquestes raons legitimen una privatització d´un servei públic cabdal i menys encara per un termini tant extens.
Val a dir que, mentre qualcú sembla descobrir la modernitat a través de la privatització dels serveis, a altres societats avançades ja estan de retorn, vegis la desprivatització dels serveis d´aigües a grans ciutats europees com Paris o Grenoble. Si es vol un servei de qualitat, prestat per treballadors ben preparats i amb garanties, el més barat es el servei públic. Si el que volem son doblers ràpids i desfer-nos de la responsabilitat de abastir d´aigua pública el nostre municipi, això ens costarà, a la curta o a la llarga, a tots molt més car en preu i en qualitat de servei.
No està de més, per acabar, recordar el fenomen que conegut com la captura del regulador, té lloc a les privatitzacions. Tot i que sobre el paper, la darrera paraula sembla tenir-la l´Ajuntament, el coneixement de la xarxa de distribució de l´aigua es traspassat dels treballadors i tècnics municipals a la empresa concessionària, de manera que al cap de pocs anys es quasi impossible recuperar la possibilitat del rescat de la concessió i així, desapareix qualsevol possibilitat de pressionar al concessionari. Aleshores el regulador, l´Ajuntament, cau en mans del regulat, la empresa concessionària.
Crec per tant, una errada, diria que històrica, la privatització d´un servei essencial com l´abastiment de l´aigua. Només en situacions excepcionals i en terminis molt curts, estaria legitimada aquesta decisió que hauria de ser aprovada per un ampli consens polític i social. D´altre manera, s´estableix una il·legítima hipoteca sobre una població en benefici d´uns pocs i amb una visió de futur inexistent i irresponsable.
Professor emèrit del departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.