Menu

Violència contra les dones: una guerra difusa

10 maig, 2014 - Opinió

Lluís Ballester El Periscopi
Aquests darrers dies, amb nous assassinats de dones a l’Estat, les declaracions masclistes d’un inqualificable subjecte amb sotana, juntament amb les notícies de la guerra contra l’educació de les dones a Nigèria, tornam a sentir la indignació d’una violència que no s’acaba mai. La interpretació sociològica no pot obviar l’anàlisi del patriarcat, considerant factors concrets relatius al micro-masclisme, la demanda de prostitució, així com altres factors estructurals. Però més important que l’anàlisi, és la resposta a la pregunta què cal fer?
Un estudi recent (Violence against women: an EU-wide survey), realitzat entre 2012 i 2013, presentat el passat mes d’abril, intenta contestar la pregunta sobre que cal fer a partir d’una anàlisi rigorosa. En el marc del Programa de Ciutadania Activa de la Unió Europea, s’ha presentat l’estudi per part de l’European Union Agency for Fundamental Rights (FRA), basat en una enquesta, la primera d’aquestes dimensions i de gran qualitat tècnica, sobre violència contra les dones. Les enquestes, desenvolupades amb la col·laboració de l’European Institute for Crime Prevention and Control, han estat realitzades cara a cara a quasi 42.000 dones, en els 28 estats membres de la Unió Europea, amb quotes mínimes de 1.500 enquestes per Estat. Les enquestes tracten sobre violència física, sexual i psicològica, victimització durant la infància, assetjament sexual, incloent els nous mitjans per cometre abusos a Internet.
Dels resultats de l’estudi de la FRA emergeix un quadre que fa por:

Amb la publicació d’aquest estudi, es disposa -per primera vegada- de dades comparables a escala de la Unió Europea, per poder formular polítiques i prendre mesures concretes per abordar la violència contra les dones de manera efectiva. Ja n’hi ha mesures polítiques que podrien canviar la situació, però que no s’han aplicat amb voluntat política suficient. Per exemple, les mesures previstes en el Pacte Europeu per a la Igualtat de Gènere (2011-2020), o les previstes al Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d’Istanbul). Espanya ja ha signat el Conveni d’Istanbul i està pendent de ratificació. La seva entrada en vigor, es preveu que sigui a finals d’estiu de 2014, una vegada aconsegueixi ser ratificat per 10 països (8 ho han fet fins el mes d’abril de 2014), serà el primer instrument jurídicament vinculant que s’ocuparà de manera integral de les diferents formes de violència contra les dones a Europa.
Al marge d’aquests recursos jurídics, encara no traduïts en polítiques efectives, l’evidència d’aquest estudi indica que la majoria de les dones que són víctimes de violència no denuncien les seves experiències a la policia o no demanen suport de cap organització de l’administració; desenvolupant les ONG un treball essencial per aconseguir acabar amb aquesta violència, tal com podem observar també a la nostra realitat a les Illes Balears. Hi ha menys confiança en l’administració pública (policia i diversos serveis) que en organitzacions de la societat civil.
A més d’analitzar els resultats de l’enquesta sobre la violència contra les dones, l’informe de FRA conté una sèrie de propostes per millorar la situació i millorar els resultats que requereixen un esforç concertat de totes les institucions, entre d’altres:
1. S’ha d’assegurar que la policia, els professionals dels serveis socials i de salut, així com els serveis de suport a les víctimes estiguin formats, comptin amb els recursos adequats i tenguin les competències necessàries.
2. Les campanyes sobre la resposta a la violència contra les dones s’han de dirigir tant a homes com a dones. No és suficient transmetre informació o fer denúncia, cal educació, educació i educació.
3. Els països de la UE han de revisar l’abast actual de la resposta a l’assetjament sexual, reconeixent que es poden produir en diferents àmbits i poden utilitzar diferents mitjans d’informació i comunicació a distància (Internet), com les tablets, els ordinadors o els telèfons mòbils.
N’hi ha moltes més recomanacions, la gran majoria són prou conegudes, però encara no s’ha assumit que aquest tema és una prioritat absoluta de la política social, en un sentit ampli. Les dades de l’estudi, així com les dades efectives sobre violència de gènere, per exemple les de trata de dones amb l’objectiu d’explotació sexual, s’han de tenir presents per a entendre que vivim una guerra difusa que per ara no guanyam.
Més informació:
http://fra.europa.eu/en/publication/2014/vaw-survey-technical-report

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.