Com garantir el dret humà a l’aigua (1r trimestre del curs)
L’aigua comença a escassejar a molts llocs del nostre planeta, i en particular al sud d’Espanya i a les Balears.
Com diu Valladares, “no hi ha aigua per a tant turisme”.
I tot i ser un gran problema, vivim com si aquesta sobràs, amb la filosofia que «mentre l’aixeta tiri aigua» és que n’hi ha, però no és així.
La realitat és que estem consumint una aigua que no tenim i no podem reposar. La conseqüència és que, a tot el mon, estem robant aquest recurs a les futures generacions.
Fernando Valladares (CSIC): Pobreza hidrica y derecho al agua (PDF)
A les Balears tothom pensa que bevem de l’embassament del Gorg Blau, però la seva capacitat és tan reduïda que no subministra ni el 10% de l’aigua que consumim. I també es creu que amb dessalar aigua de mar tenim el problema resolt, però les dessaladores són cares i problemàtiques, tant en producció de residus com en consum energètic. Dessalar aigua resultarà molt difícil quan deixem de consumir energies fòssils (petroli i carbó).
Com ens va exposar Alfredo Barón a la seva conferència d’octubre, la realitat és que les Balears depenen, gairebé exclusivament, d’una aigua subterrània que no reposem, que no cuidem (la anem contaminant amb residus orgànics, fertilitzants i residus industrials) i que consumim en quantitats molt més grans que les que la pluja pot reposar.
La manca de planificació i el descontrol sobre l’extracció està salinitzant gairebé totes les aigües subterrànies costaneres i genera un problema irreversible que ja estem començant a patir, però que fonamentalment pagaran les properes generacions balears.
Alfredo Barón: El problema del agua en Baleares (PDF)
